inici

Nascut a Barcelona l’any 1949, Carles Graell és un artista que ha dedicat la major part de la seva carrera professional al disseny gràfic, al principi en el món publicitari, i més tard en àrees del packaging i la imatge corporativa, sector en què ha aconseguit un reconegut prestigi durant la seva dilatada trajectòria.

D'esperit i formació eminentment artística, els seus orígens es troben en el camp de la il·lustració i la pintura, parcel·les que mai abandona i que ha compaginat durant tota la seva carrera amb les responsabilitats professionals.

En l’actualitat és Director Creatiu General de CB’a Graell, agència de disseny que pertany al grup multinacional Bassat Ogilvy.

La seva obra pictòrica és el resultat d’anys d’evolució a l’ombra, submergit en l’obstinada obsessió d’aconseguir un camí personal en la interpretació dels infinits misteris del món del retrat i la figura humana.

inicio

Nacido en Barcelona en 1949, Carles Graell es un artista que ha dedicado la mayor parte de su carrera profesional al diseño gráfico en su origen publicitario y más tarde en las áreas del packaging y la imagen corporativa, sector en el que en su dilatada trayectoria, ha conseguido un reconocido prestigio.

De espíritu y formación eminentemente artística, sus orígenes fueron en el campo de la ilustración y la pintura, parcelas que nunca abandonó y que a compaginado a lo largo de su tayectoria, con sus responsabilidades profesionales.

En la actualidad es Director Creativo General de CB’a Graell, agencia de diseño perteneciente al grupo multinacional Bassat Ogilvy.

Su obra pictórica es el resultado de años de evolución en la sombra, sumergido en su obstinada obsesión de conseguir un camino personal en la interpretación de los infinitos misterios del mundo del retrato y la figura humana.

home

Born in 1949 in Barcelona, Carles Graell is an artist that has dedicated the majority of his life to graphic design for the advertising industry, later migrating to packaging and corporate design, area in which with his extensive career, has attained great recognition and prestige.

Of a highly artistic spirit, and with an education focused on illustration and painting, Carles has always kept his passion for art at arms-length, combining it with his professional responsibilities throughout life.

Currently, he is the general creative director of CB’a Graell, a design agency belonging to the multinational group Bassat Ogilvy.

His pictorial work is the result of years of evolution behind the scenes, and an obstinate obsession to achieve his own path in the interpretation of the infinite mysteries of the world of portraits and the human figure.

obra

obra

work

• Jorge de la Garza | 100 x 130
  
• Mariscal | 100 x 130
  
• Joan Gracia | 100 x 130
  
• Carles Sans | 100 x 130
  
• Lluis Bassat | 100 x 130
  
• Pilar Pasamontes | 70 x 130
  
• Esteve Fort | 100 x 130
  
• Anónim 1 | 70 x 130
  
• Anónim 2 | 60 x 90
  
• Manolita | 130 x 160
  
• Toni Miro | 130 x 160
  
• Alfred R. Picó | 70 x 100
  
• Toni Majoral | 130 x 160
  

testimoniatges

Joan Gràcia

A mi no m’agrada veure’m en fotos, ni escoltar la meva veu en un contestador o tampoc la meva imatge en un vídeo. Curiós perquè sóc actor i diuen que els actors són narcisistes i s’agraden. No dec ser un bon actor.

En canvi, crec que Carles Graell és un gran pintor. M’agrada, i per diverses raons. Des d’un punt de vista pictòric, és audaç, directe, expressiu, generós i modern; m’agrada el seu realisme irreal, la seva textura gairebé comestible, la seva riquesa geomètrica, el seu llunyà cubisme...

M’agraden les ganes de tocar el quadre que m’entren, de sentir-lo amb les puntes dels dits, i d’olorar-lo... Que és el que em passa, per exemple, quan miro un retrat que el Carles m’ha regalat amb el meu careto i, per primera vegada en la vida, m’agrado.

M’agrado amb un ull més gran que l’altre, m’agrado amb el cabell fet de gespa, m’agrado amb un drap a la galta i m’agrado amb la serenitat d’un Velázquez. Cony, m’agrado i m’agrada el Carles. Moltíssimes gràcies, amic. Joan Gràcia

Carles Sans

Pel que sembla, tenir un fill és una cosa fàcil, perquè hi ha molta gent que ho aconsegueix (i de vegades en tenen més d'un). Per plantar un arbre n'hi ha prou de comprar-ne un de ben petit i trasplantar-lo a qualsevol lloc que li convingui; i finalment allò d'escriure un llibre, tot i que és el més difícil, el cert és que avui dia no ho és tant, perquè fins i tot jo m'hi veig amb cor.

Per damunt de tot això, i a molta distància, hi ha una cosa que et pot realitzar: que et facin un retrat, un bon retrat. Vo vull dir un d'aquells que es fan al carbonet a qualsevol passeig marítim. No. Jo parlo d'una peça de categoria com les que pinta el Carles. A mi, m'ha fet realitat un desig inconfessable que sempre havia tingut i que no havia pensat mai que s'acabaria fent realitat. Com em podia imaginar que un dia seria el protagonista d'una pintura extraordinària, realitzada amb una exactitud escrupolosa i amb un estil tan personal que causa admiració en tots els que la contemplen? Qui més qui menys, alguna vegada tots hem vist el retrat d'algú conegut i, excepte en casos molt excepcionals, el quadre sol ser decebedor perquè s'assembla ben poc a la persona pintada, o perquè la destresa i el gust de qui l'ha pintat és molt diferent del nostre. Llavors és quan, piadosament, mentim a l'autor o al propietari i li diem que el quadre és impecable. Però amb el “Mestre Graells” no cal fingir. Només cal adonar-se de la reacció de la gent davant la pintura que tinc penjada en una de les meves millors parets, la de l'estudi, on passo moltes hores i on entra molt poca gent. Entre els “escollits”, un amic entranyable que em visita cada dilluns i que sempre admira el retrat i diu: “Si és que només li falta parlar!”, exclamació que fins avui ja ha repetit desenes de vegades.

Des que tinc el retrat a l'habitació, hi he deixat entrar molts més amics, perquè he trobat un motiu per compartir amb ells.
-Qui l'ha pintat? -solen preguntar-me.
-Un amic! -responc satisfet.
Amb aquest senzill moment, comparteixo una cosa bella, i al mateix temps em sento feliç.
Gràcies, Carles.

Carles Sans.

Lluís Bassat

Carles Graell és un Artista. Així, amb A majúscula. El conec des de fa més de trenta anys i l’he vist treballar, dibuixar, dissenyar, resoldre, pintar, crear, però sobretot, l’he vist pensar.

Carles és un Artista amb A majúscula, perquè fa tot això amb un talent extraordinari, amb un pensament creatiu fora de sèrie. Ho veus en els seus ulls. Mentre t’escolten, t’interroguen; mentre pensa, ni es mouen, i quan ha trobat la idea, la solució al problema, brillen amb una llum especial.

Es diu, equivocadament, que un grafista, un dissenyador, un creatiu publicitari, no serà mai un bon pintor. Em sembla una afirmació antiga i obsoleta, de quan la formació artística d’uns professionals i altres era totalment diferent i, de vegades, fins i tot antagònica. Però el món evoluciona a una velocitat de vertigen i les arts es barregen i s’enriqueixen. Si no, analitzem Andy Warhol, o Basquiar, o Ridley Scott, que va començar dirigint espots publicitaris (també es deia que els directors de curts publicitaris no sabrien dirigir mai una pel·lícula llarga) i avui és un dels directors de cinema més reputats de tots els temps.

Els Artistes, amb A majúscula, ho son transversalment, i Carles Graell ho és. Perquè té l’instint, la passió i el talent per ser-ho.

Lluís Bassat.

Pilar Pasamontes

L’art és com la vida, i cadascú pot viure la vida i l’art com millor li sembla.

Pots passejar, transitar o trotar.

Jo passejo, transito i troto per la vida fins a amarar-me’n, perquè tinc clar que només es viu una vegada i que l’únic que m’interessa és saber gaudir de la vida, dels amics i de l’art.

Perquè l’art, com la vida, és notar com la pell s’eriça i com t’emociones sense pudor, perquè t’agrada el que veus.

És sentir que has descobert una nova via de plaer, abans que els altres s’entestin a documentar-te sobre “el bé i el mal”.

Perquè en art pots escollir, invertir o jugar a ser profeta. Tot és lícit i respectable.

Però la veritat és el que compta.

I l’art, l’emoció i la diferència, és el que ens salva de la mediocritat quotidiana.

S’ha de saber reconèixer l’emoció quan la sents.

Cal eriçar-se, sense pudor, davant la contundència, la força i la bellesa dels retrats del Carles.

Perquè clama al vent la realitat autèntica, aquella que, com deia Gabriel Celaya “pren partit, partit fins que se’n va”.

Ens hem de deixar d’històries i abraçar el futur amb el seu càlid alè que reconforta, gratifica i dóna esperança al futur de l’art.

Gràcies, Carles, per descobrir-nos que la vida, l’emoció i l’ego tenen lectures més exquisides i més sensorials de les que, de vegades, vénen de gust.

Pilar Pasamontes.

Víctor Vicens

Quan hom entra per primer cop al despatx del Carles Graell, a l’agència de disseny gràfic que porta el seu nom, amb una ullada ràpida al seu escritori pot fer-se a la idea de quina es la seva relació amb les arts gràfiques: Ell no és un dels que han sucumbit a les noves tecnologies. Davant la seva pantalla d’ordinador, mes a prop que el teclat, quasi sempre hi trobarem un full en blanc i un llapis. Amb aquesta senzilla eina es com ell crea els dissenys que després veiem un i altre cop pel carrer. De fet, probablement la seva genialitat com a dissenyador no s’ha basat en l’aplicació de tècniques noves ni l’autopromoció, sino en una capacitat innata per al dibuix i la pintura.

Però malgrat haver dedicat molts anys a la publicitat, i en concret al disseny gràfic, el Carles Graell no ha deixat mai de pintar i d’experimentar amb tot tipus de materials i tècniques que li permetissin alliberar part del seu esperit creatiu, i a la vegada comunicar-se amb l’observador de la seva obra. Sembla com si el mon pictòric li hagués permès anar treient quelcom que els cànons de la publicitat mantenien tancat. Ens preguntem si la pintura ha estat una mena de vàlvula d’escapament que, després d’anys de funcionar únicament per rebossament, és a dir quan es convertia pràcticament en una necessitat, per fí s’ha decidit a deixar anar amb completa llibertat. El fruit d’això és una obra que es manté allunyada de les tendències, que vol transmetre la seva força expressiva tant a través de la forma com de l’abstracció d’aquesta.

Víctor Vicens.

testimonios

Joan Gràcia

A mi no me gusta verme en fotos, ni oir mi voz en un contestador o tampoco mi imagen en un video. Curioso porque soy actor y dicen de los actores que son narcisistas y se gustan. No debo ser buen actor. En cambio creo que Carlos Graell es un gran pintor.

Me gusta.Tengo diversas razones. Desde un punto de vista pictorico, es audaz, directo, expresivo, generoso y moderrrr.no….me gusta su realismo irreal, su textura casi comestible, su riqueza geometríca, su lejano cubismo…..me gusta las ganas de tocar el cuadro que me entran, de sentirlo en la yema de mis dedos, y de olerlo….a por cierto estoy hablando de un retrato que Carlos me ha regalado con mi careto y que por primera vez en la vida me gusto. Me gusto con un ojo mas grande que el otro, me gusto con el pelo hecho de hierba, me gusto con un trapo en mi moflete y me gusto con la seriedad de un Velásquez. Coño me gusto y me gusta Carlos.

Muchisimas gracias amigo.

Joan Gràcia

Carles Sans

Todos conocemos aquella máxima que dice que en esta vida hasta que uno no ha plantado un árbol, no ha escrito un libro y no ha tenido un hijo, no puede sentirse plenamente realizado. Es posible que al tratarse de un dicho popular, haya mucho de verdad en lo que contiene, así que siempre he creído que no me sería tan difícil sentirme realizado alguna vez. Por lo que se ve, tener un hijo es cosa fácil porque lo tienen muchas personas, incluso varias veces. Plantar un árbol basta con comprar uno bien pequeño y transplantarlo en cualquier lugar apto para ello; y finalmente lo del libro aún y pareciendo lo más costoso, la verdad es que hoy en día, escribir uno, no es cosa tan difícil porque hasta yo podría llegar a hacerlo.

En mi opinión, por encima de todo esto y a mucha distancia, existe algo por lo que sentirse realizadísimo y es que le hagan a uno un retrato. Un buen retrato. No me refiero a uno de esos hechos al carboncillo en cualquier paseo marítimo de nuestras costas. No. Me refiero a una pieza de la categoría de las que pinta Carles.

A mí, me ha hecho realidad un deseo inconfesable que siempre había tenido y que nunca pensé que se me acabaría cumpliendo. ¿Como podía imaginar que un día sería el protagonista de una pintura extraordinaria, realizada con una escrupulosa exactitud y con un estilo tan personal que es la admiración de todo el que lo ve?

Quien más quien menos, alguna vez hemos visto el retrato pintado de una persona conocida, salvo en casos muy excepcionales, el cuadro suele ser decepcionante porque se parece más bien poco a la persona pintada, o porque la destreza y el gusto de quien lo ha pintado dista años luz del nuestro. Entonces es cuando, piadosamente, le mentimos al autor o al propietario diciéndole que el cuadro es impecable. Pero con el “Mestre Graells” no es necesario fingir. Solo hay que ver como la gente se impresiona ante la pintura que cuelga de una de mis mejores paredes, la de mi estudio, dónde me paso muchas horas, y en el que entran pocas personas; entre ellas, un entrañable amigo que me visita todos los lunes y que cada vez que admira el retrato suelta: ¡Si es que le falta hablar! Coletilla que, hasta hoy, habrá exclamado decenas de veces.

Desde que el retrato esta en esa habitación, he dejado entrar a muchos más amigos, porque he hallado un motivo para compartir algo con ellos.
- ¿Quien lo ha pintado? Me suelen preguntar después de cerrar la boca.
- ¡Un amigo! Respondo satisfecho.
Con este sencillo momento, comparto una cosa bella, y al mismo tiempo, me siento feliz.

Gràcies, Carles.

Carles Sans.

Lluís Bassat

Carles Graell es un Artista. Así, con A mayúscula. Lo conozco desde hace más de treinta años y le he visto trabajar, dibujar, diseñar, resolver, pintar, crear, pero sobre todo, le he visto pensar.

Carles es un Artista, con a mayúscula porque hace todo eso con un talento extraordinario. Con un pensamiento creativo fuera de serie. Lo ves en sus ojos. Mientras te escuchan, te interrogan. Mientras piensa ni se mueven y cuando ha encontrado la idea, la solución al problema, brillan con una luz especial.

Se dice, equivocadamente, que un grafista, un diseñador, un creativo publicitario, nunca será un buen pintor. Me parece una afirmación antigua y obsoleta. De cuando la formación artística de unos profesionales y otros era totalmente distinta y a veces, incluso antagónica. Pero el mundo evoluciona a una velocidad de vértigo y las artes se entremezclan y se enriquecen. Si no, analicemos a Andy Warhol, o a Basquiat, o a Ridley Scott, que empezó siendo director de spots publicitarios (también se decía que esos directores jamás sabrían dirigir una película larga) y hoy es uno de los más reputados directores de cine de todos los tiempos.

Los Artistas, con A mayúscula, lo son transversalmente, y Carles Graell lo es. Porque tiene el instinto, la pasión y el talento para serlo.

Lluís Bassat.

Pilar Pasamontes

El arte es como la vida y cada uno puede vivir la vida y el arte como mejor le parece.

Puedes pasear, transitar o trotar.

Yo paseo, transito y troto la vida hasta empaparme de ella, porque tengo claro que solo se vive una vez y que lo único que me interesa es saber disfrutar de la vida, de los amigos y del arte.

Porque el arte, como la vida, es notar como la piel se eriza y como te emocionas sin pudor, porque te gusta lo que ves.

Es sentir que has descubierto una nueva via de placer, antes de que los demás se empeñen en documentarte sobre “el bien y el mal” y lo que te corresponde sentir.

Porque en arte puedes elegir, invertir o jugar a ser profeta. Todo es lícito y respetable.

Pero la verdad es lo que cuenta.

Y el arte, la emoción y la diferencia, es lo que nos salva de la mediocridad cotidiana.

Hay que saber reconocer la emoción cuando la sientes.

Hay que erizarse, sin pudor, ante la contundencia, la fuerza y la belleza de los retratos de Carles.

Porque claman al viento la realidad auténtica, esa, que como decía Gabriel Celaya “toma partido, partido hasta marcharse”.

Hay que dejarse de tonterias y abrazar el futuro con su cálido aliento que reconforta, gratifica y da esperanza al futuro del arte.

Gracias Carles por descubrirnos que la vida, la emoción y el ego tienen lecturas más exquisitas y más sensoriales de las que, a veces, apetece.

Pilar Pasamontes.

Víctor Vicens

Cuando alguien entra por primera vez al despacho de Carles Graell, en la agencia de diseño grafico que lleva su nombre, con una primera mirada a su escritorio puede uno hacerse la idea de cual es su relación con las artes graficas: Él no es uno de los que han sucumbido a las nuevas tecnologías. Delante de su pantalla de ordenador, mas cerca que del teclado, casi siempre encontraremos una hoja en blanco y un lápiz. Estas herramientas tan básicas son con las que él crea los diseños que luego vemos una y otra vez por la calle. De hecho, probablemente su genialidad como diseñador no se ha basado en la aplicación de las nuevas tecnologías ni a la autopromoción, sino en una capacidad innata para el dibujo y la pintura.

Pero a pesar de haber dedicado muchos años a la publicidad, y en concreto al diseño grafico, Carles Graell no ha dejado nunca de pintar y experimentar con todo tipo de materiales y técnicas que le permitiesen liberar parte de su espíritu creativo, y a su vez comunicarse con el observador de su obra. Es como si el mundo pictórico le hubiese permitido utilizar los cánones que la publicidad mantenía cerrados. Nos preguntamos si la pintura ha sido una especie de válvula de escape que, después de años de funcionar únicamente por rebose, es decir cuando se convertía prácticamente en una necesidad, por fin ha decidido dejarse ir en completa libertad. El fruto de esto es una obra que se mantiene alejada de las tendencias, que quiere transmitir su fuerza expresiva tanto a través de la forma como de la abstracción de ésta. Víctor Vicens.

testimonials

Joan Gràcia

I don’t like seeing myself in photographs, niether hear my voice on an answering machine nor see myself in a video. A curious fact, since i am an actor and according to people, actors are narcisists who tend to like themselves. I musn’t be a very good actor.

Having said this, I think Carlos Graell is a great paintor. I like him for several reasons. From a pictorial point of view, he is bold, direct, expressive, generous and modern…i like his unreal realism, his almost edible textures, his geometric richness, and his distant cubism…i like the the need i get, to touch the painting, to feel it with my fingertips, to smell it…oh, by the way, i’m talking about a portrait that Carles gave me as a present, a portrait of me, and for the first time i like myself. I like myself with one eye bigger than the other, i like myself with my hair made out of grass, i like myself with a piece of cloth on my cheek, and i like myself with the serenity of a Velazquez. Shit, i like myself and i like Carlos. Many many thanks my friend.

Joan Gràcia

Carles Sans

We all know the maxim that says that in life, unless one has planted a tree, written a book and has had a child, one cannot feel completely fulfilled. Since it’s a popular saying, it may very well be true, and easy enough that even I one day might feel fulfilled. For what it appears, having a child is easy since many people have one, and sometimes even more than one. To plant a tree, all you need to do is buy a small tree and plant it in any place adequate for it to grow; and as for the book, though it may seem a more difficult task, isn’t really, since nowadays I could even write one.

In my opinion, there exists something much more significant, for which one really should feel fulfilled, and that it to have one’s portrait painted by and artist. I mean a good portrait. Not one of those portraits drawn with charcoal that you come across along one of our many seafronts. No. I am referring to a masterpiece of Carles’ category.

In my case, he has fulfilled an inconfessable dream that I always have had and never thought would come true. How could I imagine that one day I would become the protagonist of an extraordinary work of art, performed with such scrupulous accuracy and personal style, that all who saw would admire?

Almost all of us have seen a well-known person depicted in a portrait, and with very few exceptions, we have all at some point felt disappointed with it because it didn’t really look like the portrayed person, or because the skills and tastes of the artist differed a lot from ours. That is when we kindly lie to the author or the owner telling them that the piece is impeccable. But with “Master Graell”, feigning is not necessary.

One must but watch how people are impressed by the painting that hangs on one of my best walls: my study. A place where I spend many hours, and in which few people enter. Among these few, is a close friend who visits me every Monday, and every time he admires the painting he says: “The only thing missing is the voice!” To this day he has probably said this phrase dozen times.

Since the portrait is in that room, I have let many more friends in, because now I have a reason, I have something to share with them.
“Who painted it?” They usually ask me after finally closing their mouths.
“A friend!” I answer, satisfied.
With this simple moment, I share something beautiful, and at the same time feel happy.

Thank you, Carles.

Carles Sans.

Lluís Bassat

Carles Graell is an Artist. An Artist with a capital A.

I’ve known him for more than thirty years, and I have seen him work, draw, design, resolve, paint, create, but above all, I have seen him think.

Carles is an Artist with a capital A because he does all of the above with an extraordinary talent, with unprecedented creative thought. You can see it in his eyes. While they listen to you, they examine you. While he thinks they don’t move, and when he has come up with the idea, the solution to the problem, they glow with a special light.

They say, erroneously though, that a graphist, a designer, a publicity creative, will never be a good painter. To me, this is an old and obsolete assertion that comes from a time when artistic training varied from one profession to another and sometimes were even in conflict with one another. Now, the world evolves at a dizzying speed, the arts intertwining and enriching each other. An example; let’s analyze Andy Warhol, or Basquiat, or Ridley Scott, the latter started off as an advertising director (these types of directors, it was said, lacked the capacity of directing long films) and today he is one of the most renowned film directors of all times.

Artists with a capital A are transversally so, and Carles Graell is one of them. He has the instinct, passion and talent that makes him an Artist.

Lluís Bassat.

Pilar Pasamontes

Art is like life, and everyone can live life and art in any which way they choose.

One can stroll, walk or rush.

I stroll, walk and rush life until i am saturated by it, because i know that you only lives once. Therefore, the only thing that interests me is to know how to enjoy life, my friends and art.

Because art, like life, is to feel goosebumps on your skin and be moved without reserve upon seeing something you like.

It is to feel that you have discovered a new source of pleasure before anyone can lecture you on “good and evil” and what you sould be feeling.

Because in art you can choose, you can invert or play god. Everything is lawful and respectable.

But the truth is what counts.

And artm emotion and the difference, is what saves us from everyday mediocrity .

One must know how to recognize emotion when you feel it.

You can’t help buy get exited, when faced with the force and the beauty of Carles’ portraits.

Because they cry out for the authentic reality, the one that as Gabriel Celaya used to say “takes part, part until just before leaving”

One has to stop being foolish, and embrace the future whose warm breath conforts, gratifies and gives hope to the future of art.

Thank you Carles, for helping us discover that life, emotion and the ego, have such exquisite and sensorial lessons to teach us, more so sometimes, than what we want to believe.

Pilar Pasamontes.

Víctor Vicens

When one enters Carles Graell’s office for the first time, into the graphic design agency that bears his name, one quick look at his desk is enough to know what his relationship is with the graphic arts: He is not one of those who have succumbed to new technologies. In front of his computer screen, and closer to him than the keyeboard, more often than not, is a blank piece of paper and a pencil. With this simple tool he creates the designs that we later see in the streets. In fact, his talent as a designer is most certainly not based on the use and application of new techonolgies, but on his innate ability to paint and draw.

Despite having dedicated many years to advertising, and more specifically, to graphic design, Carles Graell has never stopped painting and experimenting with all types of materials and techniques, all of which have enabled him to liberate his creative spirit, and to communicate with the observers of his works. It seems as if the pictorial world has allowed him to express aspects that are bound to publicity. We ask ourselves if painting has been an outlet for him, an escape from his professional work, a necessity that he has finally decided to let go with complete freedom. The result of this freedom: a work of art free from trends that transmits its expressive power through form and its abstraction.

Víctor Vicens.

contacte

Per contactar amb Carles Graell, utilitzeu el formulari de la pàgina web en versió Flash. Gràcies.

contacto

Para contactar con Carles Graell, usa el formulario de la página web en versión Flash. Gracias.

contacte

To contact Carles Graell, use the form in the Flash website version. Thank you.